La lluna és blanca, muy blanca

“La lluna és blanca, molt blanca… és una romança de La tavernera del port que cantava el meu pare quan jo vaig néixer”, explica Mario Gas, un referent de l’escena catalana que va néixer en gira, a Montevideo. Tota una vida als escenaris. Si amb Amici Miei, Gas va fer un repàs als textos i cançons que l’acompanyin des de sempre, ara, amb La lluna és blanca, molt blanca, fa una aproximació també als referents de la seva extensa carrera teatral. Indestriable, és clar, de la seva vida i dels seus amics. Acompanyat per violí i piano, Mario Gas a estat pur.