Sonata del Clar de LLuna

Atenes, any 1956. Una poetessa rep la visita d’un jove que ha vingut a donar-li el condol per la mort del seu marit. Es troben al saló d’una casa antiga, un vespre de primavera, prop del piano. Per la balconada penetra un clar de lluna implacable. La trobada pertorbarà la dona i la farà parlar sincerament com mai no ho havia fet abans.

El grec Iannis Ritsos fa un bell cant a la vida amb aquest monòleg poètic inclòs a la seva gran obra Quarta dimensió. La veu de la dona s’inspira en la poetessa Melissanthi, i evoca una figura femenina que s’adreça al jove però alhora també a ella mateixa i a la societat del seu temps. En un moment com l’actual, d’incertesa mundial i de crisi de la identitat europea, aquest text ressona amb contundència i ens aboca imatges, preguntes i sensacions que ens faran gaudir i reconciliar-nos amb tot allò que crèiem haver oblidat.

Després d’haver escenificat a Barcelona els textos Persèfone (Dau al Sec, 2021, i Fundació Joan Brossa / Centre de les arts lliures, 2022) i Agamèmnon (Sala Atrium, 2023), també de Ritsos, Gerard Bidegain dirigeix La sonata del clar de lluna a La Gleva per tancar aquesta trilogia escènica.