STABAT MATER

Stabat Mater. Com si es tractés d’un oratori profà contemporani, una prostituta es plany per la desaparició del seu fill, un jove llibertari que ha estat detingut per la policia acusat de terrorisme. La solitud de la mare davant del dolor, l’eterna dignitat dels desheretats i la memòria soterrada dels mites religiosos es revelen musicalment en una xerrameca grollera, irreverent i profundament commovedora.

Stabat Mater és la primera part de la dels Quatre actes profans d’Antonio Tarantino, juntament amb La Passió segons Joan, Vespres de la Beata Verge i Lluentons.

​Amb els anys, l’obra ha esdevingut un clàssic del teatre italià contemporani, pel seu magnetisme verbal i la seva força ètica. Antonio Tarantino (Bolzano, 1938). Pintor i dramaturg. És una de les veas més originals del teatre italià, amb una llengua pròpia molt particular en que l’oralitat aparentment espontània de la seva escriptura conté una força poètica de gran bellesa i brutalitat. Amb les seves obres s’ha acostat tant a personatges marginals com a alguns dels principals conflictes polítics de la segona meitat del segle XX. Entre els seus títols més destacats, a més dels Quatre actes profans dels quals forma part Stabat Mater, es poden destacar Una tragèdia alemanya, La casa de Ramala, Gramsci a Turi, Tractat de pau o Verdi a Napols